OMBRES

La Sèrie Ombres neix d'una escletxa:

Ja fa uns dies que estic a casa. Des del segon dia d'intervenció que m'aixeco regularment, i des del tercer dia que, encara a la clínica, vaig començar a caminar pels passadissos, arrelat el meu cos a tubs i sèrums, fent un tot. Soc conscient que el que l'excel·lent cirurgià ha fet, no és cap ximpleria. Les cames no em porten massa, però els trajectes possibles són curts. La infermera del control aixeca la vista i em somriu. Interpreto que és la seva forma d'animar-me i jo li responc amb un altre somriure... Que d'important és, en segons quins moments, un somriure. Segueixo els meus itineraris i em sento sense cap força a les cames, però no hi fa res, el braç amorós que tira de mi dia a dia, m'ajuda a no dubtar que això passarà.

Un cop arribada a casa, els dies es fan llargs. Tinc temps per a tot: llegir allò que ha estat esperant temps, visionar alguna pel·lícula, escoltar el silenci que tant s'agraeix. Asseguda rere la finestra, mirant la mar des de la vall de Cabrera, tot està ple de vida. És primavera i la llum i els colors comencen a ser intensos. Els colors!, i penso en allò que més m'agrada fer: anar al taller i treballar en un nou projecte. Recordo els dies bons, enfeinats, treballant al taller Barbarà, amb el Virgili i el Leo estampant, fent els meus colors, i de sobte és hora de sortir a caminar, el punt important que forma part del tractament per recuperar-me del tot. Ho faig i em canso, em canso molt i això que m'assec als bancs d'aquest poble que ja sento com meu. Reposo una mica i segueixo. Les cames no m'aguanten massa, i quan les miro són més primes del que toca i han perdut massa muscular. Les sabates enormes en relació amb aquests filaberquins que miro. La roba em balla, i per primer cop penso en si podré tornar a fer colors i a estampar, a fer planxes de gravat, pantalles de serigrafia... Tot i posar-hi tot l'ànim, dia rere dia, no tinc gens de força. Tot plegat està costant. No vull entrar en nostàlgies sovint inútils, però tinc por de no poder tornar a fer el que em dona vida.

"Ombres" és allò que gairebé tothom passa en algun moment del seu camí vital, una anada i tornada de vida. Encetar de nou un temps que ens permet tornar a fer Colors en majúscula. Les transparències que hi ha en aquestes estampes, ens deixen llegir el camí que hem hagut de fer per tornar a agafar les tintes. "Ombres" és vida i alegria, agraïment als que ho han fet possible. És celebració de tornar a estar al taller i sentir la necessitat d'acolorir tot el que m'envolta.

Lourdes Figuera Vidal